Estudi dels carnívors del nord d'Andratx


Introducció
En la zona nord d'Andratx (nord-oest de Mallorca) es troba una àrea de gran vàlua natural la qual conserva encara usos tradicionals agroramaders, forestals i cinegètics. Aquest darrer aprofitament recau en la Societat de Caçadors Sa Coma Calenta (Andratx), la qual efectua una gestió regida pel Pla Tècnic de Caça del vedat Sa Coma Calenta (600 Ha.).
La caça esdevé a Mallorca un ús recomanable per tal d'afavorir i complementar les pràctiques agrícoles tradicionals, més compatibles amb la conservació del medi ambient que les explotacions intensives. A molts indrets de Mallorca els ingressos derivats de l'aprofitament cinegètic són fonamentlas pel manteniment de les finques, contribuint així a frenar la regressió socioeconòmica del món rural, i impedint en cert grau la seva reversió cap a usos residencials, en gran mesura incompatibles amb la conservació dels entorns, paisatges i hàbitats propis de la Serra de Tramuntana.
Perquè la caça esdevengui una eina útil en el sentit esmentat és fonamental una adequada gestió cinegètica. No obstant això, el grau de coneixement de molts aspectes científics i tècnics, per part dels caçadors i fins i tot del col.lectiu científic és minso. Un dels aspectes relativament poc coneguts i sobre el qual es generen certs tòpics i idees preconcebudes és el de l'efecte dels depredadors carnívors sobre la fauna cinegètica. La situació s'ha agreujat recentement per mor de l'increment de la població de moixos asilvestrats com a conseqüència dels nous usos residencials del fora vila.
És l'interès de la Societat de Caçadors Sa Coma Calenta efectuar un estudi aproximatiu a la situació poblacional i a la dinàmica ecològica dels carnívors presents en la zona nord d''Andratx. Tot i les pretensions modestes d'aquest projecte, la implicació del col.lectiu de caçadors en aspectes relacionats amb la coneixença del medi esdevé altament recomanable, i els resultats obtinguts seran probablement enriquits per punts de vista diversos, no sempre habituals en les publicacions científiques sobre el tema.
Per altra banda, els alumnes de l'IES Baltasar Porcel poden familiartitzar-se mitjançant aquest estudi amb la metodologia científica aplicada, amb la coneixença més detallada d'un medi natural en el qual viven, i amb uns usos que tenen molt a dir en la conservació i en el futur de la natura a Mallorca.


Material i mètodes

Selecció i identificació de parcel·les d'estudi.
S'han identificat sobre el terreny 3 parcel·les d'extensió coneguda. Els límits s'han marcat amb pintura fluorescent, sobre l'escorça d'arbres ben visibles o sobre penyes, de manera que des de cada punt sigui ben visible, en línia recta, el següent.
Per a determinar la posició sobre el mapa de les parcel·les s'ha usat un GPS Magellan 310 (precisió mínima de +/- 15 m RMS segons el fabricant). De cada un dels punts marcats amb pintura. Els quals delimiten el perímetre parcel·lat, s'han pres les coordenades UTM.
Un cop determinades les parcel·les, s'han transcrit els punts coordenats sobre una plantilla topogràfica escala 1:xxxx. Per caracteritzar cada una d eles parcel·les, s'ha fet una descripció física i de vegetació en la que han participat activament els alumnes de l'IES Baltasar Porcel.

Recollida de mostres.
S'han planificat visites a les parcel·les amb una periodicitat de 2 mesos aproximadament. En cada sortida cada parcel·la és visitada una vegada. Els alumnes procedeixen a reconèixer detalladament el terreny per tal de trobar tots els excrements de carnívors presents. Durant la primera sortida s'han retirat tots els excrements existents, de manera que en les successives es retiren els excrements acumulats en els dos mesos precedents.
Cada excrement s'introdueix dins un sobret de cartró, determinant la seva posició dins la parcel·la amb el GPS i així com indicant la seva posició en relació objectes coneguts dins la parcel·la. Aquestes dades s'anota damunt el sobre amb llapis, i s'indica l'espècie, la parcel·la, la data i el nom de l'alumne recol·lector.

Processament de les mostres.
S'ha elaborat una plantilla de cada parcel·la en la que s'han representat els obstacles i formacions més representatius. Després de cada visita s'han representat en els mapes corresponents la distribució dels excrements de cada espècie sobre el terreny, per tal de reconèixer patrons de distribució i intentar localitzar els territoris existents.

Estudi de l'alimentació.
Una submostra dels excrements de cada espècie, conservats en sec, han estat disgregats pels alumnes per tal d'identificar i quantificar els components de la dieta que siguin reconeixibles. Entre altres s'ha intentat identificar restes de l'exoesquelet d'artròpodes i gasteròpodes terrestres, plomes, ossos de vertebrats, llavors i restes vegetals diversos, etiquetant-se separadament i preservant-se altra vegada en sobrets de cartró fins al seu estudi i quantificació a mans d'especialistes (Bartomeu Seguí, ossos d'aus; Pere Bover, ossos d'altres vetebrats; Guillem X. Pons i Miquel Palmer, restes d'artròpodes i gasteròpodes terrestres; xxx llavors i restes vegetals variades). Com a col.leccions de comparació s'han usant col·leccions de referència de la UIB i l'IMEDEA.

Estimes de la densitat i abundàncies/índexs relatius.
Mitjançant la col·locació de gàbies trampes selectives s'ha procedit a trampejar les parcel·les d'estudi.

Resultats
Distribució de les espècies
Territoris
Abundàncies relatives de les diferents espècies a partir dels excrements
Variació estacional dels índexs d'abundància a partir d'excrements per a cada espècie
Correlació entre els índexs d'abundàncies per excrements i les captures de cada espècie
Relació relativa d'abundàncies entre espècies i variació de la capturabilitat
Variació estacional de l'alimentació

Conclusions

Discussió