documents per a l’alumne/a d’educació física

L’HOQUEI SALA

L’hoquei sala requereix un gran domini de la coordinació dinàmica especial, adapta regles d’altre tipus d’hoquei (hoquei sobre herba, sobre gel i hoquei sobre patins).

Un poc d’història:

La pràctica de l’hoquei sala data de principis de segle XX. La impossibilitat de practicar l’hoquei sobre herba durant el mesos d’hivern als camps enfangats va fer que diferents clubs s’entrenessin i juguessin en un lloc cobert. Durant els primers anys, es practicava de moltes maneres: es jugava sobre fusta, ciment i amb porteries de mides diferents.

Amb el temps, la Federació Internacional d’Hoquei va unificar les regles i es van comançar a fer lligues i campionats, tant en categoria femenina com masculina. Actualment, l’hoquei es practica sovint a les escoles, ja que les dimensions del terreny de joc són les mateixes d’un camp d’handbol o futbol sala.

Reglament:

Objectiu: Introduir la bola a la porteria utilitzant l’estic i impulsant-la.

Terreny de joc: Les dimensions d’un camp d’hoquei són 40x20 metres amb bandes laterals d’1m d’altura.

Durada: dues parts de vint minuts.

Materal: estic de fibra de vidre o plàstic i bolla de plàstic que pot ésser de diversos colors.

Jugadors: l’equip està integrat per cinc jugadors i un porter més sis reserves.

Puntuació: guanya l’equip que fa més gols en el temps reglamentari.

Regles principals:

• El contacte amb la bola només es pot fer amb l’estic, llevat del porter, que ho pot fer amb les mans dins de la zona de l’àrea de porteria però ense reternir-la.

• No es pot elevar la bolla, excepte en el xut de porteria.

• No es pot llençar l’estic.

• Les faltes voluntàries comeses fora de l’àrea pròpia es sancionen amb penalty corner.

• Les faltes voluntàries comeses dins de l’àrea pròpia es sancionen amb penalty Stroke.

Tècnica:

El més important és el maneig de l’estic, amb el que s’ha de conduir colpejar i impulsar la bola.

• Presa de l’estic: s’ha de fer amb la mà dreta per sota de l’esquerre, que és realment la que controla l’estic. La dreta només serveix de suport i complement.

• Conducció de la bola: es pot fer amb l’estic agafat amb una mà o amb les dues, encara que aquesta última manera és la més sencilla i efectiva. Però hi ha moments en que és necessari estirar-se al màxim per arribar a la bola i llavors el gest es fa amb una sola mà.

• Rebre la bola i aturar-la: és un altre dels gests tècnics essencials de l’hoquei. Hi ha diferents maneres de fer-ho, però en totes cal tenir la precauciód’inclinar l’estic cap a la direcció de cap allà on es ve la bola; així, la bola entre dins l’angle que formen l’estic i el terra, i s’evita que pugui rebotar.

• Empènyer i colpejar: cal practicar molts aquests dos gestos, tant per arribar a dominar la passada als companys de l’equip com per tirar a porteria. Encertar la potència apropiada a la distància i a la direcció on ha d’anar la bola serà objectius fonamental d’aquests exercicis.

• Push (empenta): És un gest bàsic per poder jugar a hoquei i, com veuràs, és fàcil d’aprendre. La millor manera d’executar-lo es aquesta: les cames han d’estar separades i la bola davant, a l’altura del peu esquerre i la corba de l’estic tocant la bola. El cos, amb un semigir, ha d’acompanyar la sortida de la bola.

• Colpejar la bola: les mans han d’empunyar juntes l’estic, que hauràs d’elebar-lo per baixar-lo tot seguit, en força i en direcció a la bola, que ha d’estar situada davant el peu esquerre. Tota aquesta acció dels braços i de l’estic ha d’anar acompanyada d’una mitja rotació del cos i en el moment de contacte amb la bola, els braços han d’estar completament estirats. També és essencial, per aconseguir un bon cop, mirar la bola.

• Bloqueig: és un gest tècnic defensiu més important. Consisteix en cobrir amb el pal una zona àmplia que impedeixi la penetració del jugador contrari. No s’ha de fer amb el cos ni corrent davant d’ell.

• Tackle(entrada): és l’obció en que el defensor llança el seu pal cap a la bola per intentar treure-li al contrari, o almenys, fer que en perdi el control.

Tàctica colectiva

Atac:

• Consells pels jugadors que no tenen la bola:

• separa’t del jugador o jugadora que dur la bola i situa’t a una distància de quatre o cinc metres perquè tingui prou espai per jugar la bola i prou temps per decidir en que vol o pot fer.

• Mou-te cap a un lloc on puguis rebre la bola.

• No et coloquis darrera un jugador contrari, perquè el teu company no et veurà i et serà molt difícil rebre la bola.

• Consells pel jugador atacant que té labola:

• Aparta un moment la mirada d ela bola i observa on et trobes i on són els teus companys.

• Decideix i aplica l’acció més positiva per al teu equip: avançar amb la bola, passar o tirar, totes són importants perquè tu o el teu equip aconsegueixi gol.

Defensa:

• El més important és presionar el jugador o jugadora que té la bola perquè no pugui jugar amb comoditat:

- El jugador més pròxim s’apropa amb rapidesa. Altres companys es col·loquen a prop per poder donar-li suport.

• Us heu de distribuir de manera que deixeu als jugadors contraris zones més allunyades de la porteria. A les bandes laterals hi ha menys perill.