Exercicis de reforç i recuperació. Prova extraordinària de setembre.
Educació Ètico-cívica 4º ESO.
L'alumne s'haurà de presentar a la prova de setembre. Per tal de recuperar l'assignatura es proposen mesures de reforç, que consisteixen en exercicis corresponents als continguts impartits durant el curs escolar. L'alumne ha d'entregar aquestes mesures de reforç abans de realitzar la prova extraordinària de setembre. Si es realitzen i s'entreguen la totalitat de les mesures de reforç, es tindrà en compte en el moment d'avaluar la prova extraordinària.
Al setembre, els alumnes hauran de recuperar tota la matèria, independentment del nombre d’avaluacions suspeses a la convocatòria de juny. La recuperació consistirà en la realització d’una prova escrita, que inclourà, a més de qüestions sobre els continguts conceptuals un comentari d’un text filosòfic.
Continguts conceptuals:
Què és ètica? Els diferents tipus de judicis. Els judicis ètics: judicis descriptius o de fets, judicis valoratius o de valors. El punt de vista de la moral: Ètica Ii moral. Conceptes d'ètica I moral. La condició humana. Llibertat i caràcter. Les virtuts i actituds. Llibertat i responsabilitat. Autonomia I heteronomia moral. Autonomia i normes socials. Autonomia moral i consciència moral. Relativisme i historicisme moral. L'etnocentrisme. El pluralisme. Multiculturalitat, interculturalitat, ètnia, globalització, segregació racial. Assimilació dels valors i les normes en la societat en la qual vivim. Normes universals. Llibertat i responsabilitat Aproximació a la noció de llibertat. Llibertat externa, llibertat interna. L'absència de llibertat. El determinisme. Tipus de determinisme: Determinisme genètic, determinisme ambiental o educacional, determinisme econòmic, determinisme teològic. L'existència de la llibertat. La responsabilitat.
Exercicis de reforç i recuperació
Qüestió 1:
- Quina diferència hi ha entre un fet i un valor?
- Elabora un mapa conceptual on quedi clara la relació entre moral viscuda, moral pensada,
amoral, immoral, llibertat i responsabilitat.
- Analitza el següent cas i decideix què hauria de fer X des del teu punt de vista.
Justifica la teva opció.
"X viu la següent situació: el seu pare s'havia barallat amb la seva mare i tendia cap al col·laboracionisme; el seu germà gran havia mort a l'ofensiva alemanya de 1940, i aquest jove, amb sentiments una mica primitius però generosos, volia venjar-lo. La seva mare vivia sola amb ell, molt afligida per la semi-traïció del pare i per la mort del fill gran, el seu únic consol era ell. Aquest jove podia, en aquest moment, triar entre anar-se'n cap a Anglaterra i entrar a les Forces Franceses Lliures -és a dir, abandonar la seva mare- o bé romandre al seu costat, i ajudar-la a viure".
Qüestió 2:
" Si d'altres éssers neixen amb unes formes de conducta clausurades, guiades pels instints, els éssers humans tindríem la capacitat, a diferència d'aquells, d'anar adquirint un segon caràcter, una "segona naturalesa". I aquest canvi s'aniria teixint tractant d'adquirir hàbits bons (virtuts) i evitant els dolents (vicis), de manera que l'espai de l'ètica seria el que condueix des del caràcter amb el que naixem al que anem adquirint, al que ens interessar adquirir perquè -com diria Xavier Zubiri- ens "acondiciona" millor per a viure bé...
CORTINA, A. La Ética de la sociedad civil. 1994.
Qüestions:
a) Explica el text amb les teves paraules i expressa la teva opinió personal.
a) Quins són els éssers que neixen amb formes de conducta clausurades? Posa
exemples d'algunes d'aquestes formes de conducta.
b) Si l'espai de l'ètica és el que ens condueix des del caràcter amb el que naixem fins
al que anem adquirint, llavors on queda l'espontaneïtat humana?
c) Què vol dir que l'Ètica ens "acondiciona" millor per a viure bé?
«Al hablar de la realidad moral del hombre no se trata de cuál sea el predicado moral que puedan tener las acciones suyas. Solamente una realidad, que es constitutivamente moral, puede ser sujeto de un predicado moral y un predicado inmoral. Al animal no le acontece esto; el animal es constitutivamente amoral, no tiene nada que ver con lo moral. Se trata, pues, de que el hombre como realidad sea en sí mismo, como tal realidad, algo moral. Si se
quiere volver a la diferencia entre el bien i el mal, se puede expresar la misma idea diciendo que el carácter moral del hombre consiste, no en que efectivamente esté oscilando entre el bien y el mal, sino en que constitutivamente no tiene más remedio que estar oscilando entre el bien y el mal. Por consiguiente ese momento de "no tener más remedio que", es el punto en que se inscribe el carácter de realidad moral que el hombre tiene.»
Xavier Zubiri, Sobre el hombre, Alianza Editorial, pp,365.
Qüestions:
a) Explica el text amb les teves paraules i expressa la teva opinió personal.
b) Quina relació hi ha entre moralitat, amoralitat i immoralitat?
c) Explica el què has entès del text.
Qüestió 3:
“Com que els valors ens han vingut embolicats amb la vida mateixa, els vivim pràcticament sense ni adornar-nos-en .Per això , no és estrany que al llarg de la nostre vida no pensem expressament en els valors, sinó que simplement els visquem..I quan no hi pensem no vol dir que siguem uns irreflexius , sinó que no necessitem pensar-hi per què els valors ja fan la
funció que han de fer en les nostres vides.”
Josep- Maria Terricabras .
Qüestions:
a) Explica el text amb les teves paraules i expressa la teva opinió personal.
b) Per què creus que l’autor diu que els valors estan embolicats amb la vida?
c) Reflexiona sobre quins són els valors que guien la teva vida.
Qüestions 4:
a) Assenyala algunes diferències entre el determinisme genètic i el determinisme ambiental.
b) Què diries a aquells que neguen la teva llibertat, a aquells que afirmen que la vida t’ha
dur a ser com ets i que no hi ha res més a fer?
Qüestió 5:
Llegeix els següent dilema i raona les respostes:
“Marta és una noia de dotze anys. La seva mare l'havia promès que podia anar a un concert de música rock si estalviava prou doblers per pagar-se l'entrada. Quan va reunir els doblers necessaris, la seva mare va canvia de parer I li digué que emprà els doblers en estris necessaris per a l'escola. La Marta s'enfadà molt I va decidir anar al concert. Enganyà a la seva mare sobre la quantitat dels seus estalvis I li va dir que estaria totat la tarda amb una amiga. Una setmana més tard ho va dir a na Joana, la seva germana gran. Na Joana duta si h ha de dir a la mare o no”.
Na Joana ha de xerrar amb la mare sobre la mentida de na Marta? Per què sí o per què no? Raona la resposta.
El fet de que siguin germanes, ha d'influir en la decisió de na Joana? Per què?
La promesa feta per la mare, és una raó a favor de la desobediència de na Marta? Raona la resposta.
Hem de complir les promeses? Podem fer alguna excepció?
Té sentit fer una promesa que no complirem? Per què?
Quin tipus d'autoritat té la mare sobre la filla? L'autoritat, és l'element més important en la relació pares I fills?
Qüestió 5:
Realitza una redacció (has de fer una recerca a Internet), que tengui introducció, argumentació i una conclusió que reflecteixi la teva opinió sobre els següents temes:
a) Els drets dels animals.
b Avortament.