Exercicis de reforç i recuperació. Prova extraordinària de setembre.
Filosofia i ciutadania 1r Batxillerat.
L'alumne s'haurà de presentar a la prova de setembre. Per tal de recuperar l'assignatura es proposen mesures de reforç, que consisteixen en exercicis corresponents als continguts impartits durant el curs escolar. L'alumne ha d'entregar aquestes mesures de reforç abans de realitzar la prova extraordinària de setembre. Si es realitzen i s'entreguen la totalitat de les mesures de reforç, es tindrà en compte en el moment d'avaluar la prova extraordinària.
Al setembre, els alumnes hauran de recuperar tota la matèria, independentment del nombre d’avaluacions suspeses a la convocatòria de juny. La recuperació consistirà en la realització d’una prova escrita, que inclourà, a més de qüestions sobre els continguts conceptuals un comentari d’un text filosòfic.
Continguts conceptuals:
Bloc 1. El saber filosòfic
El saber filosòfic. Etimologia del terme. Origen de la filosofia. El pas del mite al logos. L'admiració. L'actitud crítica. Sócrates. El coneixement cientíc i el filosòfic (Savater): relacions i diferències. El coneixement. Nivell primari: sensació i percepció. Aproximació als conceptes d'objecte i subjecte. Consciència i l'inconscient a Freud. La realitat i les seves dimensions. La realitat virtual: La veritat: etimologia i sinònims. Àmbits de la veritat: veritat epistemològica, veritat ètica, veritat ontològica. Disciplines que estudien el coneixement: neurobiologia, psicologia i filosofia. Actituds davant la veritat i la realitat: escepticisme, dogmatisme i relativisme. Racionalisme i Empirisme. El gir copernicà de Kant.
Bloc 2. L’ésser humà: persona i societat
El nostre origen: la gènesi de l'ésser humà. Explicació religiosa. Model grec: el mite de Prometeu. Explicació racional. Explicació filosòfica. El fixisme. Explicació científica. L'evolució. El lamarckisme. La teoria de l'evolució de Darwin. La teoria neodarwinista sintètica. L'impacte provocat pel concepte d'evolució: impacte teològic, impacte en el món de l'ètica, impacte filosòfic i polític. El procés d'hominització. L'antropogènesi. Característiques pròpies de l'home. El procés d'humanització. Naturalesa i cultura. Diferències. Actituds envers la diversitat cultural: etnocentrisme, relativisme cultural i l'universalisme cultural.
Bloc 3. Filosofia moral i política
La filosofia com a racionalitat pràctica. Ètica. Què és l'ètica?. La persona, realitat moral. De la moral a l'ètica. La consciència moral. Estadis evolutius del raonament moral de Lawrence Kohlberg. Fonaments de l'acció moral: valors, principis i normes. Les teories ètiques. La felicitat i la justícia.. Tres models de felicitat: l'autorealització: Aristòtil; l'autosuficiència: els cínics i els estoics; el plaer: l'epicureisme. L'utilitarisme. La justícia. Classes de justícia. Teories ètiques de la justícia. L'ètica kantiana: l'autonomia moral. Les ètiques prescriptivistes: l'ètica del discurs de Apel i Habermas. L'ètica de J. Rawls: posició original i el vel de la ignorància.
Exercicis de reforç i recuperació:
A)Comentaris de text.
Els següents textos han de constar d'una explicació breu de les idees principals i secundàries, així com d'un anàlisi que consisteix en mostrar les parts en que es divideix el text, la seva localització i el contingut de les parts. També ha de fer-se un comentari relacionant el texte amb els continguts de la matèria i una opinió personal.
Bloc 1.
«Desde los orígenes del pensamiento racional, el ser humano, en momentos de lucidez, se ha planteado grandes preguntas: ¿de qué están hechas todas las cosas?, ¿cuál fue el origen y cuál será el fin del Universo?, ¿qué es la vida?, ¿de dónde venimos?, ¿adónde vamos?, ¿qué sentido tiene nuestra vida?, ¿qué podemos conocer? Contestar a estas grandes preguntas es la motivación profunda de la empresa científica y filosófica. Cuando los filósofos se olvidan de ellas o cuando tratan de contestarlas ignorando los resultados de la ciencia caen en el escolasticismo y la huera verborrea. Cuando los científicos se olvidan de ellas quedan reducidos a un tecnicismo árido y desabrido. Por el interface entre ciencia y filosofía pasa el horizonte en expansión de la comprensión racional del mundo y el punto álgido del placer intelectual, aquel placer en que, según Aristóteles, consiste la máxima felicidad humana.
No
hay ninguna oposición ni separación tajante entre
ciencia y filosofia. La contraposición se da, más bien,
entre la frivolidad, la superstición y la ignorancia, por un
lado, y la tendencia al saber, el empeño esforzado y racional
por comprender la realidad, por otro. Este esfuerzo se plasma en la
curiosidad universal, el rigor, la claridad conceptual y la
contrastación empírica de nuestras representaciones.
En, la medida en que estos ideales se realizan parcial y localmente,
hablamos de ciencia. En la medida en que solo se dan como aspiración
todavía no realizada, hablamos de filosofía. Pero solo
en su conjunción alcanza la aventura intelectual humana su más
jugosa plenitud.»
Mosterin Jesús. Ciencia viva. Reflexiones sobre la aventura intelectual de nuestro tiempo.
Bloc 2.
El millor serà que no comencem afirmant les qualitats de l'humà que no ofereixen lloc a dubte. Aquestes poden reduir-se a dos capítols: l'humà és un animal, primerament, i, en segon lloc, l'humà és un animal rar, d'espècie única.
És, doncs, abans de res, un animal, i presenta totes les característiques de l'animal. És un organisme, té òrgans sensibles, creix, es nodreix i es mou; posseix poderosos instints: el de la conservació i la lluita, el sexual i altres, exactament com els altres animals. Si comparem l'home amb els altres animals superiors, veiem amb tota certesa que forma una espècie entre les altres espècies animals. És veritat que els poetes han exaltat sovint els sentiments humans amb llenguatge meravellós. No obstant això, jo conec alguns gossos els sentiments dels quals em semblen més bells i més profunds que els de molts animals. Per ventura no és gaire agradable, però cal confessar que pertanyem a la mateixa família. Els gossos i les vaques són una mica així com els nostres germans i germanes petits. Per pensar així, no cal acudir a les sàvies teories sobre l'evolució de les espècies, segons les quals l'home no ve certament d'un mico, com es diu ordinàriament, però sí d'un animal. És, no obstant això, un animal rar. L'home té moltes coses que o no les trobem en absolut en altres animals o només queden petjades insignificants. El que aquí sorprèn sobretot és que, des del punt de vista biològic, l'home no tindria cap dret a imposar-se així a tot el món animal, a dominar-lo com el domina I aprofitar-se'n com el capritxós més poderós de la naturalesa. L'home és, en efecte, un animal mal dotat. Vista feble, tot just olfacte, oïda inferior: aquestes són certament les seves característiques. Armes naturals, per exemple, ungles, li falten gairabé completament. La seva força és insignificant. No pot córrer veloçment ni nedar. Més encara, està nu i mor molt més fàcilment que la majoria dels animals de fred, calor i accidents semblants. Biològicament, l'home no tindria dret a l'existència. Fa temps que auria d'haver-se extingit, com altres espècies animals mal dotades.
Josef Bochenski, Introducció a la filosofia.
Bloc 3.
"La virtut és, per tant, un hàbit selectiu, consistent en una posició intermèdia per a nosaltres, determinada per la raó i tal com la determinaria l'home prudent. Posició intermèdia entre dos vicis, l'un per excés i l'altre per defecte. I així, uns vicis pequen per defecte i altres per excés del degut en les passions i en les accions, mentre que la virtut troba i tria el terme mitjà. Per la qual cosa segons la seva substància i la definició que expressa la seva essència, la virtut és mig, però des del punt de vista de la perfecció i del bé, és extrem.
No tota acció, però, ni tota passió admeten una posició intermèdia. Algunes es nomenen precisament implicades amb la seva perversió, com l'alegria del mal aliè, la imprudència, l'enveja; i entre les accions l'adulteri, el robatori, l'homicidi. Totes aquestes coses són objecte de censura per ser ruïnes en si mateixes, i no pels seus excessos ni pels seus defectes. Pel que fa a elles no hi ha manera de conduir-se rectament mai, sinó que sempre s'erra. No hi ha en aquests assumptes un fer bé o un no fer bé, com en punt a amb quina dona o com o quan cometre adulteri, sinó que senzillament fer qualsevol d'aquestes coses és errar."
Aristòtil, Ètica a Nicòmac, VI
B) Resum i comentari dels següents capítols del llibre El consol de la filosofia d'Alain de Botton: La manca de popularitat i La frustació.